LLEGENDA DE SANT JORDI
Ben resguardat, dintre l’armadura
amb el cavall a galop, i ben ardit
el cavaller Jordi emprèn l’aventura
contra la gran bèstia, la més temuda
que a tots els catalans ha atemorit.
El drac, amb roncs de fera acorralada
es mira al cavaller amb foc als ulls,
però el valent Jordi no s’espanta
i amb la llança a punt i ben esmolada
diu a la fera, serè i amb orgull:
-Deixa lliure aquesta donzella
que tant temps has esclavitzat,
és la princesa més noble i bella,
no n’hi ha pas d’altre de més bella
en tot el nostre bonic Comtat.
El dragó inicia una forta embranzida
contra el cavaller serè i valent,
i aquest, amb una ànsia ben ardida,
la llança clava, ben dirigida,
a un ull del drac insolent.
Un bramul de dolor a tots terra,
que fa tremolar de por a la princesa;
són ull sagnant rega nostra terra
i el cavaller, sens fer un pas enrere,
enfonsa a l’altre ull la llança, amb bravesa.
La fera no sap el que li passa
i mentre es rebolca ferida de mort,
Jordi, avançant,apunta bé la llança
que, dintre el cos de la fera clavant-se,
li travessa amb energia tot el cor.
Apropant-se a la princesa desmaiada
el cavaller trenca llurs cadenes a bocins;
acaronant-li els cabells va revifant-la
i obrint els ulls ella retorna l’esperança
mentre son cor batega pit endins.
Sant Jordi li fa ofrena d’una rosa,
ella la besa amb el cor emocionat,
que ben a prop del cor se la posa
tot dient-li agraïda i amorosa:
-Vós m’heu retornat la llibertat.
El cavaller desapareix de pressa,
allà plorant el veu marxar
un crit se sent de victòria, ella resa,
la nova arreu s’estén de pressa
amb un clam de fe, com un esclat
Cada any, en aquesta gran diada
als jardins ja les roses han florit
i Catalunya ofrena i engalana
de roses, la bella i formosa imatge
del sant que a tots va beneint.
I cada català compra unes roses
que ofrena amb amor a l’estimada
i agafats de les mans ben apretades
escullen pel sant les menys descloses
amb l’encant i el record d’altre anyades.
La primavera tot ho vesteix de festa
cada estimada llueix la seva rosa
en recordança d’aquella noble gesta
i en llibertat i amor es manifesta
com la tradició més meravellosa.
Mentre la fe, l’amor i l’esperança
regni en el cor de tots els catalans
i sentim dintre nostre la frisança
el nostre poble, buit de tot odi i venjança
avançarà si tots ens sentim germans.
Sant Jordi, com a patró de Catalunya
anirà marcant el pas del bon camí
matant el drac de nostres penúries
tant al plà a la muntanya, o la boscúria
on el goig de la pau tot ho farà florir.
I al sentir-nos germans
agafats de les mans
farem eterna la sardana,
un poble que avança així
no podrà ja mai morir
i així ho farà nostra nissaga.
Jordi Galbany i Planas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada