divendres, 14 de maig del 2010

Aquest article fou publicat a les "LES VEUS DEL CASAL" Del Casal de la Gent Gran de can Rafart, a la revista nº 19. Com la famosa crisi encara ens està martiritzant i ara resulta que els jubilats haurem d’arranjar "l'España" he cregut que era molt actual.

La Crisi

Diuen que l’actua’l crisi econòmica podria convertir-se en la més devastadora des de la gran depressió de 1929. Aquesta crisi és conseqüència d’un conjunt de problemes en l’economia real que no han estat mai resolts. L’ONU ja va advertir dels riscos “clars i presents” d’un estancament econòmic mundial, provocat, sobretot, per la crisi dels famosos crèdits i la debilitat del dòlar.

   El desastre humà que representa per a centenars de milers de famílies i les seves comunitats una crisi capitalista com aquesta, és incalculable. Llegint els diaris m’he assabentat que les empreses en les borses de Londres i de Wall Street varen tenir unes pèrdues de més de un bilió i mig de dòlars. No tinc ni la més remota idea de com funciona la borsa i menys què representa la mencionada quantitat de dòlars. Tot plegat és de vertigen.

   Crec que aquesta crisi no és solament una crisis bancària, hi ha quelcom més: crisis econòmica, que de fet ha començat en el sector bancari però les seves causes son molt més profundes. Sabem que l’economia dels Estats Units viu a crèdit des de fa molts anys (igual que a Europa). Les empreses s’han endeutat per sobre de les seves possibilitats (les famílies també son una empresa) Els estats s’han endeutat també (aquests per fer la guerra) i el pitjor és que han impulsat al ciutadà a endeutar-se. Amb aquesta política es desprèn que volien mantenir un creixement econòmic, fictici? Que ens ha portat a tots a aquesta greu situació.

   Ara ja la tenim aquí “LA CRISIS” i el ciutadà de peu es pregunta; què passarà? Què podem fer? Vegem que ens diu el catedràtic d’Estructura Econòmica de la Ramon Llull, Santiago Niño Becerra en una entrevista que va sortir publicada a “La Vanguardia” : “Durant el període 2010-2012 el nivell de la caiguda serà brutal, terrible. Hi haurà economies que patiran molt, per exemple: l’espanyola, l’alemanya, la d’estats units o la xina. Hi haurà un període d’estancament fins el 2015 i, a partir d’aquí, començarà un període de recuperació molt lent, fins el 2018-2020. Estem parlant d’una duració de 10 anys, similar a la "Gran Depressió" nord-americana de la dècada de 1930. Auguro que la recessió durarà uns deu anys, jo sempre recomano que si algú té deutes, que no s’endeuti més. Qui no en tingui, que per favor, no s’endeuti, i si una persona té deutes i diner estalviat, que el dediqui a reduir deutes. Una altre cosa és que, abans de comprar res, la gent es pregunti si realment ho necessita. Que calculin molt bé quins son els seus ingressos i els adaptin a les seves despeses. El que no sigui necessari, no és important”.

    Fem-li cas, pot ser que si tots hi posem el nostre granet de sorra amb el temps puguem tornar a gaudir d’un benestar raonable.
                                                                                                                                         Paquita Cervera

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada